Bourbon amb 'cokezero'

Mai m'ha entusiasmat l'alcohol en general, i l'única beguda que m'ha agradat prendre amb certa periodicitat, de mitjana dos dies setmanals, és una mica de vi negre amb el dinar. La sensació d'embriaguesa em resulta difícil de suportar, i si un dia tinc mal de cap o mareig per culpa d'una segona copa de vi, ho passo fatal.

De vegades prenc vi blanc enlloc de negre, o cava en les celebracions. M'avorreix la cervesa, i els destil·lats sempre els trobo tots massa forts encara que puguin ser cars i de qualitat. Els licors de tipus crema, com un Melody o un Baileys, són d'allò més llaminer però cosa d'un dia i de tant en tant. Fa relativament poc, però, que he ampliat l'estret repertori amb un nou descobriment.

 

El passat estiu, cautelosament, vaig provar de fer un cocktail simple que m'ha acabat agradant com a refresc. És el bourbon amb Coca-Cola. La Coca-Cola que sigui la Zero, i el bourbon Jim Beam o Four Roses (ho prefereixo amb bourbon i no pas whiskey). Sempre on the rocks, és a dir amb gel, i en un vas ample.

He provat fer-ne d'altres, com la ginebra amb tònica (gin tonic) o fins i tot el Jack Daniel's Tennessee Honey amb ginger ale, però no m'agraden tant. Prefereixo el meu bourbon amb cokezero. Tinc entès que el combinat de bourbon i Coca-Cola és molt quotidià al sud dels EEUU, especialment a l'estat de Kentucky, que és d'on prové el licor. Desconec si el cocktail aquest té algun nom propi, cosa ben probable. Jo només me'l prenc a casa, i el preparo de la següent manera...

En un vas ample amb dos glaçons de gel, hi poso un dit de bourbon (fins a 1 cm d'alçada). Seguidament, hi vesso mitja llauna de Coca-Cola Zero, lentament i procurant un rajolí prim que caigui sobre el bourbon, pels cantons entre el gel i el vidre, no a sobre dels glaçons, perquè quan la Coca-Cola cau sobre el gel es produeix molta espuma, i aleshores ens quedaríem sense bombolles. Poc a poc, servir la coke fins que el vas està gairebé plè, i ja ho tenim.

Aquesta beguda se'm fa agradable com a "postre" d'estiu, enlloc del cafè, mentre miro una pel·lícula. No recomano beure alcohol, però si un dia us voleu preparar un cocktail lleuger i refrescant, proveu aquest... a la vostra salut, i la meva! Gràcies.

Truc per aprofitar les 'teabags'

Un altre company de pis, fa molts anys, un francès el nom del qual no recordo, em va ensenyar una manera més profitosa i senzilla de gastar les bossetes de te. En general, prefereixo el te venut a pes, però si per comoditat us van millor les teabags, val la pena el mètode següent.

El mètode és una resposta als inconvenients de submergir la bosseta individualment en una taça. Sobretot quan encara que la taça sigui gran, com una mug americana o un taçó, el te en pocs segons arribarà a tenyir tota l'aigua i és fàcil que, deixant la bosseta un minut o més, la solució quedi massa forta.

El truc consisteix en bullir aigua per a tres o quatre persones en un cassó petit i, en apagar el foc, submergir una o dues bosses de te dins el mateix cassó. En el cas d'altres infusions més suaus, com la camamilla o la til·la, recomanaria ajustar la proporció amb alguna bosseta més.

Hi deixarem les bossetes un parell de minuts o més i, en acabat, quan les treiem, fem un breu i suau moviment de remenar l'aigua amb les mateixes, per a que acabin de desprendre substància i perquè l'aigua quedi homogènia. Per cert, abans de llençar les bossetes a les escombraries, recomano aixafar-les dins el puny, sobre la pica, per treure'n l'aigua.

Amb aquest mètode, podem fer el doble o el triple de te, a més de que la solució queda ben feta i no es passa de fortor. A més, si en acabat tapeu el cassó, podeu mantenir el te calent durant una estona, o fins i tot us podeu donar el gust de passar-lo a una tetera. En tot cas, teniu vàries racions d'una volada.

El mètode oriental per coure l'arròs

Un vell amic, en Sergi, antic company de pis, mestre d'arts marcials i paio ben encuriosit per la cultura de l'àsia oriental, em va ensenyar la manera tradicional dels asiàtics per a cuinar l'arròs. Pel que vaig entendre, es tracta del mateix procés que amb el cous-cous. Es posa l'arròs en una cassola de poca alçada (s'hi val un wok) i es cobreix lleugerament d'aigua, és a dir, sense pràcticament afegir més que un dit a la fondària del mateix arròs. Es deixa bullir a foc lent fins que l'aigua pràcticament s'ha evaporat, i ja ho tenim. En acabat, si ho hem fet bé, ni tan sols cal colar l'arròs i ja es pot servir.

Atenció! El tret principal de fer l'arròs així és que preservem tot el midó que d'altra manera es desprendria en colar l'aigua. Per a fer l'arròs menys energètic, el més recomanable és precisament bullir-lo amb aigua abundant i finalment colar-lo. Per tant, no seria recomanable fer l'arròs a la manera tradicional excepte per l'ocasió especial en què decidim degustar-lo expressament així.

Ah! Un consell més important encara, qualsevulla que sigui la manera com cuineu l'arròs: renteu-lo amb aigua abans de cuinar-lo! Això es fa per tal d'eliminar bona part de l'arsènic que malauradament l'arròs pot contenir (per absorció de la terra, durant el cultiu).

Consell per desenganxar pasta farcida

Si compreu pasta farcida (ravioli, tortellini, tortelloni, cappelletti, panzerotti, agnolotti, etc.), especialment si és fresca (de la que es fa en 5 minuts o menys), probablement us trobareu algunes peces enganxades. Sobretot, no les desenganxeu en sec, perquè es trencaran i quan ho bulliu el farcit s'escamparà per l'aigua, deixant la peça de pasta buida. Enlloc d'això, poseu-les a bullir tal i com estan, i ben aviat, si remeneu suaument, les peces es desenganxaran sense trencar-se.

I nomi della pasta

Els noms de la pasta, amb una breu descripció per tal d'identificar-los.

Se n’inclouen tan sols alguns, d'entre els més difosos i freqüents arreu del món.

Els noms en italià els he inclòs tots en la forma del plural. 

Pastes allargades (paste lunghe)

• Spaghetti (espagueti): Allargats i amb secció circular.
• Tagliolini (tallarines): Similars als espagueti, però amb secció rectangular o plana.
• Fettucini: Pasta allargada i plana, de 6 mm. d’ample.
• Tagliatelli: Similars als fettucini, però més fins.
• Linguini: Similars als fettucini, però de 3 mm. d’ample.

Pastes curtes (paste corte)

• Fidei (fideus): En forma de corda curta.
• Macaroni (macarrons): Amb forma de tub estret.
• Penne: Macarró estriat a l'exterior.
• Farfalle (llacets): En forma de corbata de llacet.
• Lumache (galets): En forma de cargol.

Pastes farcides (paste ripiene)

• Ravioli: Amb forma de paquet quadrat, amb la vora plena de pics.
• Tortellini: Amb forma de rotlle nuat.
• Canelloni (canelons): Tubs farcits i fets al forn.

Els temps de cocció

Recordem que s'ha de procurar sempre la cocció a foc lent. Es tracta de reduir el foc al mínim i seguidament augmentar-lo, poc a poc, fins a obtenir una intensitat que preservi l'ebullició. No cal pujar més el foc i, sobretot, cal evitar que les flames ultrapassin el llindar entre la base i els costats del recipient.

Aquests temps d'ebullició són els genèrics per a la majoria de productes, i comprenen tot el temps des de que posem l'aliment a l'aigua bullint fins que apaguem el foc. Per tant, no hem de sumar-hi temps pel fet que, quan hi submergim l'aliment, l'aigua para de bullir una estona.

Podem consultar el temps que s'indica en els envasos, però convé tenir-ne una idea general com a la llista següent.

Cereals:

• Arròs mig: 8 minuts.
• Arròs llarg: 10 minuts.
• Arròs integral: 15 minuts.
• Pasta (deshidratada) simple (macarrons, spaghetti, etc.): 10 minuts.
• Pasta (deshidratada) farcida (tortellini, ravioli, etc.): 15 minuts.
• Pasta fresca (parcialment deshidratada) simple: 3 minuts.
• Pasta fresca (parcialment deshidratada) farcida: 5 minuts.

Verdures, hortalisses i feculents:

• Espinacs congelats: 15 minuts.
• Col: 30 minuts.
• Col-i-flor: 30 minuts.
• Patates: 25 minuts.

Consells bàsics de cuina

• Netejar, fregar i endreçar a mesura que es va fent. Això vol dir que el marbre, estris, plats, cassoles i tot el que embrutem durant el procés hauria d'estar rentat quan seiem a taula. No hi ha com acabar de cuinar i servir-se el plat amb la cuina neta. Molt diferent és deixar-ho per més tard i acabar de menjar amb la cuina bruta i la pica plena, perquè quan s'està fent la digestió ens farà molta mandra, i diria que aleshores ja no és moment d'estar a la cuina excepte per a fer-se un cafè o alguna infusió del nostre gust.
• No cal acabar-se tot el que s'ha cuïnat. En canvi, sobretot si es vol estalviar temps i energia, sí és recomanable fer quantitats tan generoses com volguem (quan ens plagui i no escaigui el contrari), i guardar-les en carmanyoles o d'altres recipients adequats.
• És recomanable, sempre que no escaigui el contrari, el cuinar a foc lent; és a dir, amb el foc baix i durant un temps més llarg. 
• Per a fer bullir l'aigua més aviat i alhora estalviar energia, ens permetem reduir el foc i tapem la cassola o recipient de cocció.
• En el cas de fregir amb oli, és igualment recomanable tapar els recipients de cocció durant la mateixa. No tan sols estalviem energia, ens permetem reduir el foc i el temps de cocció, reduïm l'escàndol propi de fregir, i embrutem menys les rajoles de la cuina, sinó que a més el procés ens permet cuinar el mateix de manera bastant més saludable, a mesura que podem rebaixar relativament l'oli mentre aprofitem per a la cocció tota l'aigua, líquida i en vapor, del propi aliment.
• Fregiu generalment amb oli d'oliva. Si trobeu fort el sabor resultant, podeu triar un oli d'oliva amb poca acidesa. El propòsit d'estalviar en la compra no ha d'arribar a excloure aquest ingredient bàsic, perquè les alternatives que hi ha són literalment perjudicials per a la salut i fins i tot pel medi ambient. A saber: a) La mantega i la margarina no són opcions gaire saludables per a l'organisme; b) l'oli de girasol és excessivament ric en greixos saturats; c) l'oli de palma incrementa el colesterol i pot generar problemes cardiovasculars, a més de ser la causa d'immenses deforestacions; d) el greix de porc i d'altres cúmuls de greix animal són, no cal dir-ho, quelcom que s'hauria de descartar en pràcticament qualsevol alimentació.

Dieta por combinación de los alimentos

A continuación podéis ver el cuadro que indica el grado de conveniencia de cada combinación.

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

A

Frutas ácidas

B

Frutas semi-ácidas

C

Frutas neutras

D

Frutas desecadas

E

Frutos oleaginosos

F

Ajo, cebolla, apio, puerro

G

Verduras

H

Hortalizas

I

Feculentos

J

Cereales

K

Legumbres y brotes

L

Huevos

M

Carnes y pescados

N

Limón

O

Lácteos maternos

P

Lácteos no maternos

Combinación:

Buena

Regular

Mala

Terrible

Notas:

• Los alimentos que no tienen buena combinación hay que separarlos por lo menos 3 horas.

• Las frutas, 1 hora antes de las comidas o 3 después.

• Eliminar: lácteos, alimentos refinados, dulces, golosinas, fiambres, cerdo y marisco.

Descripción de los grupos de alimentos en la tabla:

• Frutas ácidas: pomelo, naranja, lima, tomate, ciruela, mandarina, kiwi, etc.

• Frutas semi-ácidas: melocotón, albaricoques, fresas, cerezas, piña, melón, sandía, mango, papaya, uva, pera, etc.

• Frutas neutras: manzanas

• Frutas desecadas: uvas pasas, dátiles, higos secos, orejones, etc.

• Frutos oleaginosos: aceitunas, almendras, avellanas, nueces, coco, cacahuetes, sésamo, aguacate, etc.

• Verduras: acelga, espinaca, coliflor, lechuga, col, brócoli, escarola, berro, brotes de alfalfa, radicha y radicheta, etc.

• Hortalizas: alcachofa, berenjena, calabaza, calabacín, pepino, rábano, remolacha, zanahoria, judía verde (sin semillas), ají, etc.

• Feculentos: patatas, batatas, mandioca, banana, plátano

• Cereales: trigo, trigo morisco, arroz, cebada, centeno, maíz, avena, y sus respectivas harinas integrales. También los preparados: como el pan, la pasta, etc.

• Legumbres y brotes de legumbres: lentejas, garbanzos, alubias, soja, guisantes, habas, etc.

• Lácteos no maternos: leche, queso, yogur, mantequilla, etc. – Deben excluirse.

• Lácteos maternos: lactancia del bebé.