No m'havia plantejat mai escriure un llibre de
receptes. Certament em feia mandra anotar-les. Suposo que, com en la qüestió de
la creativitat, el fet que primer de tot som receptors de coneixement ens
acostuma a la idea que, o bé tot està inventat, o bé algú altre, més expert, ho
sabrà fer millor. Quedar-se aquí seria, en definitiva, començar la casa per la
teulada. He mirat de tirar endavant i de fer aquest blog tal i com m'havia
plantejat, per a tenir una eina on anotar les receptes i alhora engrescar-me a
organitzar el coneixement sobre el tema culinari per a, en definitiva,
aprendre'n més.
S’adjunten també un parell de dietes,
fàcilment visibles en forma de taula, en les que baso la majoria de receptes
incloses en aquest llibre. Una vegada, mesos abans d'escriure aquestes línies, quan tenia un gran sobrepès,
vaig posar-me a seguir rigorosament aquestes dietes. Durant un període de
quatre mesos i mig vaig perdre 28 kg. Pèrdua que va tenir lloc amb un ritme
constant, de fins a 5 kg. cada mes, mitjana obtinguda de la diferència entre el
primer i el darrer dia de cada mes, durant els quals em pesava tots els dies,
sense excepció, tot just abans d'anar a dormir. És clar, i això és molt
important, que alhora que rectificava la meva alimentació, i de manera
igualment rigorosa, vaig reprendre l'hàbit d'exercici físic, moderat però constant,
i pràcticament no hi havia cap dia que no anés a nedar un quilòmetre a la
piscina. El més important és que el meu estat de salut i d'ànim va millorar
moltíssim. És també, i en bona part, amb ànim de recordar el caràcter possible
d’aquell canvi realitzat, que començo el present llibre. Un llibre sobre cuina
i sobre alimentació saludable.
Es tracta, per tant, de la combinació mútua de dues
dietes - sense oblidar, com us deia, que han d’anar integrades dins d'un marc
de vida saludable que inclogui quelcom exercici físic realitzat regularment. L'una, elaborada per mi mateix, no és més que un seguit de punts bàsics ben comuns per a obeir una
alimentació destinada a la pèrdua de pes, però sense deixar de ser variada i
equilibrada. L'altra, més sorprenent i ben compenetrable amb l'anterior, és un
quadre que representa la idoneïtat o inconveniència, per a cada cas, de la
possible combinació dels aliments a tenir en compte. La taula és tan
sols l'esquema que algú ha sintetitzat a partir de l'obra d'un metge xilè [1],
i per tant ve a resumir les conclusions experimentals del seu estudi. La
correcta combinació dels aliments obeeix alhora dues respostes bàsiques del
nostre organisme. En primer lloc, un òptim procés de digestió, així com de
nutrició. En segon lloc, la pèrdua de pes. Trobo que aquesta dieta de les combinacions és, francament, el plat fort d'una nova i molt saludable organització
personal dels hàbits alimentaris i de l'estructura del cuinar. Seguir-la és un
plaer que s'agraeix des de bon començament, i si comparem amb altres dietes, primordialment perquè les quantitats deixen de ser un factor important,
de manera que hom pot quedar-se prou satisfet en cada àpat. Els dejunis, les
racions ridícules i d'altres actes similars de sacrifici per mitjà de procurar
la fam poden ser del tot abandonats, i convé que ho siguin. Testifico, amb tot
això, que durant la dieta no es notarà mai una digestió pesada.
Els primers passos a la cuina i encara una majoria
de les coses que sé al respecte les dec a dues persones. Primordialment, a la
meva mare, que en la vida familiar es feia càrrec de la cuina i, a mesura que
jo oferia major col·laboració, va contribuir a la meva curiositat. En segon
lloc, a la meva àvia, que d'ençà que va motivar-se a cuinar altres coses que
les que sempre feia, va iniciar un desenvolupament rampant fins a convertir-se
en una altra cuinera que admiro.
Des del setembre de 1999, moment en què vaig deixar
de viure en el mateix sostre que els pares, he cuinat tots els dies per a mi.
De vegades, també per altri. Imagino que la totalitat d'ocasions en què he
menjat fora de casa, amb la família, a la feina o sortint amb algú, no deu
sumar un percentatge superior a u, i les vegades que m'he dut menjar de l'àvia
o de la mare en una carmanyola, tot i ser nombroses, no deuen superar el tres
per cent del total d'àpats. Malament aniria si, en tots aquests anys, no hagués
après prou com per a tenir-ne certa idea, o com per arribar a requerir el
prendre'n nota en un llibre com aquest.
Durant els primers set o vuit anys, a més, compartia
el pis amb gent. Sempre una o dues, fins i tot tres persones més a casa; tothom
gent al voltant de la meva edat, interessada en llogar temporalment una
habitació per un preu baix. Quan finalment vaig decidir viure definitivament
sol a casa, ja havia conviscut amb més de trenta persones. Val a dir que, per a
mi, la cuina era un dels factors més determinants de la bona convivència. Va
ser precisament en els millors casos (penso en diverses noies i un o dos nois)
quan vaig poder compartir la tasca, l'espai i els continguts de la cuina amb
generositat i poques reserves, de manera que en gaudíem plegats. En altres
casos més mediocres o penosos, en què acabava fregant sempre els plats
d'individus deixats que amb prou feines sabien fer-se més que entrepans o
fregir-se carn, també vaig aprendre a valorar tot allò que, en definitiva,
enyorava o trobava a faltar, tan pel que fa a receptes com a bons hàbits i
eficàcia a la cuina.
Per tant, en aquest blog no tan sols em proposo
acumular receptes i coneixement en general sobre la matèria, sinó que, a més,
vull deixar constància dels bons hàbits apresos, per tal de no oblidar. Les
curiositats de tota mena, a més de comentaris anecdòtics a títol personal, no
queden excloses. Penso en afegir-hi també un glossari multilingüístic de cuina,
ni que sigui per a delectar-se una mica amb el llenguatge.
Cuinar és una necessitat que no podem
abandonar. De vegades podem relegar-la a
d'altres persones, o habituar-nos a menjar fora de casa. Personalment,
detestaria que qualsevol d'aquestes dues alternatives es convertissin en
quelcom més que una puntual excepció donada en algun dia i molt de tant en
tant. El lector decidirà segons el seu propi criteri. Benvinguts i benvingudes
al meu petit llibre de cuina.
[1] Flint, Raúl. (2008) Comer bien para ver
mejor. Buenos Aires: Del Nuevo Extremo.
