Truc per aprofitar les 'teabags'

Un altre company de pis, fa molts anys, un francès el nom del qual no recordo, em va ensenyar una manera més profitosa i senzilla de gastar les bossetes de te. En general, prefereixo el te venut a pes, però si per comoditat us van millor les teabags, val la pena el mètode següent.

El mètode és una resposta als inconvenients de submergir la bosseta individualment en una taça. Sobretot quan encara que la taça sigui gran, com una mug americana o un taçó, el te en pocs segons arribarà a tenyir tota l'aigua i és fàcil que, deixant la bosseta un minut o més, la solució quedi massa forta.

El truc consisteix en bullir aigua per a tres o quatre persones en un cassó petit i, en apagar el foc, submergir una o dues bosses de te dins el mateix cassó. En el cas d'altres infusions més suaus, com la camamilla o la til·la, recomanaria ajustar la proporció amb alguna bosseta més.

Hi deixarem les bossetes un parell de minuts o més i, en acabat, quan les treiem, fem un breu i suau moviment de remenar l'aigua amb les mateixes, per a que acabin de desprendre substància i perquè l'aigua quedi homogènia. Per cert, abans de llençar les bossetes a les escombraries, recomano aixafar-les dins el puny, sobre la pica, per treure'n l'aigua.

Amb aquest mètode, podem fer el doble o el triple de te, a més de que la solució queda ben feta i no es passa de fortor. A més, si en acabat tapeu el cassó, podeu mantenir el te calent durant una estona, o fins i tot us podeu donar el gust de passar-lo a una tetera. En tot cas, teniu vàries racions d'una volada.

El mètode oriental per coure l'arròs

Un vell amic, en Sergi, antic company de pis, mestre d'arts marcials i paio ben encuriosit per la cultura de l'àsia oriental, em va ensenyar la manera tradicional dels asiàtics per a cuinar l'arròs. Pel que vaig entendre, es tracta del mateix procés que amb el cous-cous. Es posa l'arròs en una cassola de poca alçada (s'hi val un wok) i es cobreix lleugerament d'aigua, és a dir, sense pràcticament afegir més que un dit a la fondària del mateix arròs. Es deixa bullir a foc lent fins que l'aigua pràcticament s'ha evaporat, i ja ho tenim. En acabat, si ho hem fet bé, ni tan sols cal colar l'arròs i ja es pot servir.

Atenció! El tret principal de fer l'arròs així és que preservem tot el midó que d'altra manera es desprendria en colar l'aigua. Per a fer l'arròs menys energètic, el més recomanable és precisament bullir-lo amb aigua abundant i finalment colar-lo. Per tant, no seria recomanable fer l'arròs a la manera tradicional excepte per l'ocasió especial en què decidim degustar-lo expressament així.

Ah! Un consell més important encara, qualsevulla que sigui la manera com cuineu l'arròs: renteu-lo amb aigua abans de cuinar-lo! Això es fa per tal d'eliminar bona part de l'arsènic que malauradament l'arròs pot contenir (per absorció de la terra, durant el cultiu).

Consell per desenganxar pasta farcida

Si compreu pasta farcida (ravioli, tortellini, tortelloni, cappelletti, panzerotti, agnolotti, etc.), especialment si és fresca (de la que es fa en 5 minuts o menys), probablement us trobareu algunes peces enganxades. Sobretot, no les desenganxeu en sec, perquè es trencaran i quan ho bulliu el farcit s'escamparà per l'aigua, deixant la peça de pasta buida. Enlloc d'això, poseu-les a bullir tal i com estan, i ben aviat, si remeneu suaument, les peces es desenganxaran sense trencar-se.